L'automatisme de la memòria

 

L'automatisme de la memòria 

una perspectiva s'alinea amb la psicologia cognitiva i la neurociència: l'acte d'evocar sovint no és una decisió conscient, sinó una resposta automàtica del nostre cervell davant d'un estímul.

Aquí t'ofereixo una petita anàlisi de com funcionen aquests "disparadors" que esmentes:

1. L'automatisme de la memòria

Quan diem que evocar és un automatisme, ens referim al fet que el cervell funciona per associació. No busquem la informació en un fitxer tancat; el cervell "salta" d'un concepte a un altre de manera instantània. Si sents una frase específica, el teu cervell no pot evitar portar-te el record associat.

2. Els agents evocadors

Has classificat molt bé els estímuls que actuen com a claus d'accés a la memòria:

• Les imatges: Tenen una potència emocional directa. Una fotografia pot evocar tota una atmosfera o un sentiment en mil·lisegons (memòria icònica).

• Les frases i els textos: Actuen com a estructures de significat. Una frase dita per algú estimat pot "reconstruir" la veu i la presència d'aquella persona.

• Les paraules: Són els àtoms de l'evocació. Una sola paraula (com "casa", "mar" o "por") activa una xarxa neuronal sencera (el que anomenem priming o facilitació).

3. Per què és tan potent?

Aquest procés és involuntari perquè està lligat al sistema límbic (les emocions) i no només a l'escorça prefrontal (el pensament lògic). Per això, a vegades un text ens fa plorar o riure abans i tot que haguem acabat de llegir-lo: l'evocació ha estat més ràpida que l'anàlisi.

---

Una reflexió: Com deia Marcel Proust amb la seva famosa magdalena, de vegades l'evocador més petit és capaç de desplegar un món sencer que crèiem oblidat.